Orwell VS Huxley – La explicación de por qué nadie hace nada

Quan noltros érem joves llegíem novel·les més o menys utòpiques (recordau La mare de Gorki?, el mestre de Barbiana o la biografia de Luther King?). Els joves d´ara es moren per les narratives distòpiques que pinten un món futur de fam, guerres i corrupció (Els jocs de la fam, Joc de Trons, Desconnexió…). Per què? Resulta que el gran Neil Postman ja ho va explicar el 1985!!! Aquí hi trobareu un resum del seu discurs a la Fira de Frankfurt.

PedacicosArquitectonicos

Aquí va una breve explicación de por qué a pesar de que cada vez el mundo va peor, la mayor parte de la sociedad no hace absolutamente nada por evitarlo. Puede que después de todo, haga mucho tiempo que vivimos en una distopía…

View original post

Publicat dins de 1. Coneixements previs | Deixa un comentari

Carta d´un pare als mestres dels seus fills

En el món enxarxat del segle XXI, una de les activitats més gratificants que es poden fer a les reunions per a pares i mares de principi de curs, és escoltar-los. Com us agradaria que fos l´escola dels vostres fills? Què pensau que necessiten? Què canviaríeu de l´escola? Què us preocupa? En què us podem ajudar?. Les respostes solen ser tan polides com aquestes:

Kent School, Via Totem Guard

El que més li agrada a la meva filla de l´escola és quan els hi deixau temps per elegir què volen aprendre.

Els agrada que els faceu pensar. I que els faceu anar als seus límits. Són els dies que donen més per rallar hora de dinar.

Via @aguirregabiria de http://www.blogdehumor.com

Per favor, no els hi doneu deures. Els fillets aprenen molt fòra de l´escola. Aprofitem-ho!. Sobretot a primària (1r i 2n cicle) els deures són realment innecessaris.

Els agrada que  us interessi la seva vida fòra de l´escola. I que els faceu preguntes.

Quino, via Alfonso Alcántara @yoriento

No us limiteu a posar-lis males notes. De què li serveix a la meva filla tenir males notes si no sap el per què ni què ha de fer per millorar?. Ajudeu-los a autoavaluar-se, a que no vegin els falls com a falls sinó com a passes d´un procés, que no vegin només els errors sinó  en què avancen i quines són les seves fortaleses.

M´agrada que estigueu connectats. Que ens poguem comunicar ràpidament. Internet provoca el desig de llegir perquè té dresseres i caminois a més d´autopistes.

Però per damunt de tot, només m´importa una cosa. Que us l´estimeu. Que la vostra mirada li digui tot el que pot ser. Que siguis un mestre d´aquells que recordarà tota la vida.

Fonts:

Mindshift. Why kids need schools to change.

Carta de Chris Kennedy (pare i al mateix temps coordinador de les escoles del districte de West Virginia -Canadà-) per als mestres dels seus fills

 

Publicat dins de Família-escola | Deixa un comentari

Materials d´aula per a treballar la ciutadania digital

Què és?

És la competència més urgentment necessària per viure en el món interconnectat del segle XXI . Abarca tant el comportament personal (identitat digital i pensament crític i creatiu, empremta digital, seguretat personal i privacitat, ús  d´eines TIC per desplegar-se i avançar), com les relacions amb els altres (netiqueta,  plagiarisme, copyright, cyberbullying) o la construcció d’una societat més humana (cyberpunk, reducció de l´escletxa digital, lleis digitals), com es veu en aquesta llista de 9 blocs de la ciutadania digital.   

Materials curriculars

La Fundació Common Sense Media.org  (aliniada amb  referents com ISTE, ELA i AASL)  ofererix un currículum per a primària i 1r cicle d´ESO (en anglès) que conté els materials a punt per emprar a l´aula (vídeos, fitxes de treball, dinàmiques boníssimes). Es complementen amb propostes de feines per a casa i materials per als pares i mares. Seria fantàstic poder-los traduir al català (algun mestre jubilat o en atur?). Els materials són gratuïts i per baixar-los només és necessari registrar-se. Estan ordenats  en 5 blocs, seguint la proposta de Howard Gardner quan defensa que l’arrel de la ciutadania digital és l`ètica:

  1. Identitat ètica,
  2. Privacitat,
  3. Propietat i co-propietat,
  4. Confiança i credibilitat i
  5. Participació.

A la 2ª part d´aquest vídeo es poden veure alguns exemples preciosos d´aquest currículum enfocat a aprendre a partir de la recerca (PBL) i a través de l´aprenentatge cooperatiu.

Fonts emprades:

Commonsense Media: Digital Literacy and Citizenship Classroom Curriculum

Edutopia: Five-minute film festival. Teaching Digital Citizenship.

Publicat dins de Competències bàsiques, Lesson Plans | 2 comentaris

Projecte interdisciplinari (IES Alpajés, Aranjuez)

Els alumnes de l´IES públic Alpajés d´Aranjuez han fet un projecte  sobre els monstres (de 1r a 4t d´ESO)… no han fet classes per assignatures sinó a partir de preguntes interdisciplinàries.
http://blogs.elpais.com/escuelas-en-red/2012/07/la-ignorancia-crea-monstruos-1.html

Publicat dins de Cuentos y leyendas, PjBL, Proyecto lingüístico, Recomanada, Textos narrativos literarios | Deixa un comentari

Waiting for superman

És l´entorn social el que determina l´aprenentage dels alumnes o l´escola la que determina les mancances del barri?. Recoman el documental WAITING FOR SUPERMAN. Planteja moltes qüestions que a Estats Units han estat candents aquests anys i que prest ho seran aquí: avaluar els mestres millora el rendiment? L´educació s´ha de sotmetre a la productivitat? com fer que un sistema educatiu millori? 

http://www.teledocumentales.com/waiting-for-superman/

Publicat dins de 1. Coneixements previs | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Diaris literaris

Aquest article és la traducció al català del post de la mestra Leanne Bongers de l´Escola de 4tB de Fort Atkinson (Wisconsin, EUA) que podeu trobar aquí

Que són?

Són uns quaderns o llibres (impresos o electrònics) on els fillets hi escriuen allò que aprenen sobre com llegir i escriure millor (trucs, estratègies, pensaments propis…)

Els apartats

  1. Les meves estratègies.
  2. Trucs dels autors.
  3. Paraules i frases poderoses.
  4. Tipologies textuals
  5. Pensaments propis

La portada

Apartat 1. Les meves estratègies

Habilitats de pensament:  fer preguntes,  fer connexions,  visualitzar i inferir abans de llegir,  valorar la importància, sintetitzar. Per exemple  l´objectiu de 4tB (durant tot el curs) era aprendre a Determinar la importància d´una idea en un text, o sigui distingir idees principals de secundàries,  i ho van fer a partir dels objectes de la bossa de la mestra: Si jo hagués d´anar al gimnàs què seria molt important, un poc important i gens important?

Llavors, els estudiants van practicar-ho  sols al seu diari d´aprenentatge amb una altra situació: Què és important i què no endur-se’n per anar de camping?

Finalment, per parelles van rellegir-se i comentar els diaris i van comparar semblances i diferències.

Apartat 2. Trucs dels autors
Aquí hi col·leccionem totes les coses que sabem fer per fer un text especial: llenguatge figuratiu, ironia, símils i metàfores, personificació, etc… Els alumnes hi anoten els exemples que troben a les seves lectures o bé la mestra escampa per la classe textos amb exemples que en contenen i ells els han de trobar i aferrar. Normalment primer escriuen la definició de la figura literària i després hi aferren els exemples.

Apartat 3. Paraules i frases poderoses.  Aquí hi guardem  paraules i frases delicioses.  Quan fem lectura compartida o individual, paraules que trobem i que volem recordar. Després les compartim en grup i n´hi afegim de les que els altres han trobat. Posteriorment, els demanem que al racó d´escriptura, emprin almenys 3 paraules delicioses per les seves composicions. Hi dibuixen un smiley al costat perquè la mestra sàpiga quines són.

A vegades aprofitem les paraules delicioses per treballar gramàtica. Els hi demanem que diferenciïn quines són noms propis o comuns, verbs, adverbis, adjectius…. A la foto següent es veu un exemple amb verbs i adverbis.

Apartat 4. Tipologies textuals.

Al nostre districte cada nivell  treballa 4 tipologies diferents per any.  A 4t B ens tocava:

  • En lectura. Textos informatius de no-ficció, ficció històrica, biografia i poesia.
  • En escriptura.   Reportatge de no-ficció, Resums, Poesies i Crítica Literària.

Aquí teniu un exemple del treball fet sobre la BIOGRAFIA. Primer els alumnes fan una base d´orientació sobre les característiques d´una bona biografia a partir del llibre que estan llegint  i llavors n´escriuen una.

Quan treballàvem el gènere de la Ficció Històrica,  abans de llegir el  llibre els alumnes van recollir a internet els fets essencials d´aquella època històrica. Els van anotar al diari.

Apartat 5. Pensaments propis

Aquí hi anoten pensaments que els ha suggerit un llibre, un company o pensaments propis. Els escriuen sobre postits mentre llegeixen o en qualsevol altre moment i més tard els passen al diari. Els postits també els aferren al diari.

També hi anoten els pensaments que els han despertat les Tertúlies literàries i la crítica literària personal de la seva lectura.  Aquí es veu un exemple amb una llista d´autoavaluació sobre com fer crítica literària.

Aquí es veu com els fillets empren els seus diaris durant una tertúlia literària, llegint la seva crítica. Abans de la tertúlia els fem re-llegir en silenci el que han escrit.

Què hem d´aprendre avui? Què hem après?

Maneres de consensuar els objectius d´aprenentatge

Idea 1: A vegades  aferro una quartilla damunt el seu diari amb els objectius que ens hem proposat i hi deixo espais perquè ells vagin omplint-los a mesura que aprenen. Es pot fer abans o al final.

Idea 2: Però encara és millor si són els alumnes els que fan la base d´orientació juntament amb la mestra (Guida)

A la imatge de baix es veu com van aprendre a connectar les lectures amb els seus pensament. (Making connections)

I després del treball, els alumnes van aferrar als seus diaris la base d´orientació i van escriure com ho havien fet durant la lectura guiada.

Idea 3: A vegades feim la classe tots junts, sense el diari, i llavors emprem rúbriques d´autoavaluació col·lectives o ho anotem a la pissarra.  Aquí hi trobareu exemples de rúbriques d´autoavaluació col·lectives.  Llavors faig una foto de les rúbriques col·lectives  i els hi reparteixo per aferrar als diaris, com en aquesta que era sobre biografies.

És necessari que els objectius d´aprenentatge formin part dels Diaris  perquè els estudiants s´adonin de com aprenen i perquè puguin aprendre a llegir i escriure DE MANERA INDEPENDENT. Tenen aquestes ajudes sempre a mà.

Avantatges dels diaris literaris
– Augmenta l´aprenentatge perquè permeten tornar a coneixements apresos abans.
– Els nens i els pares  poden seguir el procés
– Els professors dels anys venidors coneixen millor com aprèn cada alumne.

Els diaris els fan al racó d´escriptura, quan volen i com volen

—————————————————————————

La mestra Leanne Bongers

bongersl@fortschools.org
Publicat dins de Competències bàsiques, Diaris literaris, Portafolis | Deixa un comentari

Organitzadors gràfics per pensar i escriure sobre canvis en el temps

La part més maca d´un PBL o una tasca breu  resideix en el fet que la pregunta de la tasca sigui la mateixa que guia l´elaboració del producte final. Si volem treballar el pensament crític, el producte final, sigui quin sigui, convé que vengui precedit d´un escrit per assegurar la reflexió personal.

Per fer bons escrits és necessari fer una bona planificació, a la que ajuden molt els organitzadors gràfics perquè permeten fer visible el pensament.

Aquí hi trobareu alguns exemples:

Pregunta descriptiva. Com vivien els avis?  

Pregunta justificativa. Relació causa-efecte. Què ha canviat i per què ha canviat? 


Pregunta explicativa. Comparar-contrastar. Quines semblances i diferències hi ha entre el món dels nostres avis i l´actual?

  • Cliqueu sobre la imatge

Pregunta argumentativa. A quina època elegiries viure i per què?

Publicat dins de Canvis en el temps PRIM, Les arrels del món contemporani, Les societats preindustrials, Mundo actual/ El món d'avui, Persones_cultures_societats, Preguntas productivas, Proyecto lingüístico, Tarea simple | Deixa un comentari