En el món enxarxat del segle XXI, una de les activitats més gratificants que es poden fer a les reunions per a pares i mares de principi de curs, és escoltar-los. Com us agradaria que fos l´escola dels vostres fills? Què pensau que necessiten? Què canviaríeu de l´escola? Què us preocupa? En què us podem ajudar?. Les respostes solen ser tan polides com aquestes:
El que més li agrada a la meva filla de l´escola és quan els hi deixau temps per elegir què volen aprendre.
Els agrada que els faceu pensar. I que els faceu anar als seus límits. Són els dies que donen més per rallar hora de dinar.
Per favor, no els hi doneu deures. Els fillets aprenen molt fòra de l´escola. Aprofitem-ho!. Sobretot a primària (1r i 2n cicle) els deures són realment innecessaris.
Els agrada que us interessi la seva vida fòra de l´escola. I que els faceu preguntes.
No us limiteu a posar-lis males notes. De què li serveix a la meva filla tenir males notes si no sap el per què ni què ha de fer per millorar?. Ajudeu-los a autoavaluar-se, a que no vegin els falls com a falls sinó com a passes d´un procés, que no vegin només els errors sinó en què avancen i quines són les seves fortaleses.
M´agrada que estigueu connectats. Que ens poguem comunicar ràpidament. Internet provoca el desig de llegir perquè té dresseres i caminois a més d´autopistes.
Però per damunt de tot, només m´importa una cosa. Que us l´estimeu. Que la vostra mirada li digui tot el que pot ser. Que siguis un mestre d´aquells que recordarà tota la vida.
Fonts:
Mindshift. Why kids need schools to change.
Carta de Chris Kennedy (pare i al mateix temps coordinador de les escoles del districte de West Virginia -Canadà-) per als mestres dels seus fills