Preguntes productives sobre la meva ciutat.

Pregunta conductora:

Com es sap si una comarca/ciutat/barri/poble avança o no? què s´ha de saber? Quins criteris tenen en compte els geògrafs+sociòlegs per conèixer a fons una ciutat i per comparar unes ciutats amb les altres? Què fa que una ciutat sigui eficient i sana? Què fa que una ciutat funcioni bé? N´hi ha de millors que altres? Com es sap?….. Com explicaries als nens d´una altra escola quins són els trets positius i els problemes de la teva ciutat i les solucions per avançar? Lligant l´estudi dels sectors econòmics a l´estructura social i veient la relació entre situació geogràfica i avanços econòmics i entre aquests i els avanços socials i culturals.

Producte: Com dissenyaries una ciutat sostenible?

Primera part. Els problemes de la meva ciutat.

Quins problemes té la meva ciutat? Quines propostes de solució?

Com funciona l´aigua potable? Que es fa amb les aigües brutes? Com es tracten els residus? Què es fa?

Per què la ciutat pot oferir tants serveis? Què costen? Quins serveis socials ofereix la meva ciutat? Els serveis depenen de la densitat de població o de la ideologia política dels que governen? Quantes persones pobres hi ha a la meva ciutat? Amb quants recursos viuen al dia? Com ha arribat a ser pobres? Algú els ajuda? Què s´ha de fer per millorar aquesta situació?

Què tenen a veure els barris i edificis de les ciutats amb l´estructura social?  Els edificis parlen sobre el poder i la posició social?

Quina relació tenen les ciutats amb el medi ambient? Un edifici pot contaminar? Els edificis i espais públics poden millorar la convivència?

Com es sap quins edificis tenen valor artístic?. Val la pena mantenir-los? a quin preu?

Segona part. La història de la meva ciutat.

Com era el meu poble abans de que existissin les cases? Com va ser la primera casa del meu poble? Què és el que va fer créixer el meu poble? Què va canviar d´una època a una altra? Què es va mantenir? Què és el que fa que una època històrica sigui diferent d´una altra?. Quina és la teva època favorita, per què? Amb quins criteris es defineix una època històrica?

Per què i amb quins criteris es van configurar les comarques i concretament la nostra? Què tenim en comú? Avantatges i inconvenients de l´organització comarcal.  Com afecta la globalització a l´organització comarcal? hi ha diferències entre ser d´una comarca i una altra? N´hi havia més en temps dels nostres avis? Què ha canviat? S´ha perdut la relació amb la terra on es neix?

Tercera part. Món local, món global.

Quines semblances i diferències hi ha entre ciutats del nord i del sud? Qui defensa les ciutats? Estan aliades en alguna organització?

Ara que coneixem la nostra ciutat…. com convèncer els altres que val la pena estimar la terra on es neix?.

Exemples

Educació infantil i Cicle inicial: 

Una història viscuda, Nando Pons Fanals, CP Sant Lluís, Menorca.

ESO

 CATEDU (Centro Aragonés de las Tecnologías de la Educación). Propuesta para estudiar  contenidos curriculares de diferentes áreas a partir del estudio de la propia ciudad en ESO  (Ver PPT-resumen) , en este caso Zaragoza. Vale la pena conocer este directorio.

Una vuelta a las mates en 80 días (Sonia Alonso)

Webquest para 2º de ESO creada por Sonia Alonso Sanz
Profesora de Matemáticas del IES J.J. Gómez Quintana de Suances

PBL sobre el sistema solar

¿Cómo acabamos con un sol en medio de nuestro sistema y cómo saben a qué temperatura está?… y si está ardiendo ahí abajo, ¿por qué no sentimos el calor de la tierra bajo nuestros pies? ¿por que´no está fundiéndose el resto del interior? ¿o lo está? y cuando el núcleo acabe consumiéndose, ¿se hundirá una parte de la Tierra en el hueco que deje? ¿y cómo sabes esto? ¿cómo llegaste a saberlo?

¿Por qué mi libro de texto se mantenía extrañamente silencioso sobre estas cuestiones?. De lo único que hablaba era de anticlinales, sinclinales, fallas axiales y demás. Era como si quisiese mantener en secreto lo bueno, haciendo que resultase todo sobriamente insondable. … parecía haber una conspiración mistificadora universal entre los autores de libros de texto para asegurar que el material con el trabajaban nunca se acercase demasiado al reino de lo medianamente interesante y estuviese siempre a una conferencia de larga distancia, como mínimo, de lo francamente interesante. 

Bill Bryson, Una breve historia de casi todo, pròleg

A la fi l´Administració dóna la raó a qui defensa que la ciència s´estima a força de preguntes. Tal com s’afirma a  les Orientacions per a l´elaboració de les programacions de ciències de la naturalesa del Departament d´Ensenyament(2009) , quan estudiem el sistema solar no es tracta tant de que els alumnes aprenguin els noms i característiques dels astres sinó d´identificar la diversitat, l’estructura i les dimensions espacio-temporals a partir de l´observació del cel i el seu impacte sobre la nostra vida quotidiana.

Alguns materials útils:

Propostes didàctiques sobre el sistema solar del CESIRE

Webquests sobre astronomia en català

PBL sobre el sistema solar en castellano

PBL sobre el sistema solar en inglés

Pròleg del llibre de Bill Bryson. Una breve historia de casi todo. Preciós.

Batxillerat. La Terra a vista de satèlit. Jordi Vivancos i altres.

P5. Experimentació. Volem fer unes ulleres de sol

Cicle inicial. Què va passar abans del Big Bang?. CEIP Sant Lluís. Nando Pons Fanals

Ens movem! 4t primària. PBL interdisciplinari. Teresa Calveras

Visualitza aquest document al Scribd

Recursos per a l’Educació de Persones Adultes

Actualitzat el 19/9/2012

PBL per a educació infantil

Per què em cauen les dents?

La nutrició i els canvis al llarg de la vida.

ACTIVITAT

FULLS PER L’ALUMNE

Closques

Propietats i canvis de la matèria

ACTIVITAT

FULLS PER L’ALUMNE

Com és l´aigua?. PBL per a cicle inicial.

PLOU! QUÈ SENTIM?

PBL per a cicle inicial de primària. Autora: Ana Castillón.

ACTIVITAT

FULLS PER L’ALUMNE

Com és l´aigua?

La matèria, estructura, interaccions i canvis. Autora: Ana Castillón.

ACTIVITAT

FULLS PER L’ALUMNE

Què en sabem de l´argent viu? PBL per a 6è de primària

PBL per a 6è de primària. Què en sabem de l´argent viu?

Fulls per a l´alumne

Què entra i què surt pel nostre cos? (4t de primària)

Mestra: Núria Lacasa. Projecte de treball del CEIP Jacint Verdaguer per a 4t de primària.

Secuencias didácticas lengua castellana y euskal hizkuntza (3r ciclo primaria + 1r ciclo ESO)

De la mano de Ana Basterra en Competentes nos llega esta magnífica recopilación editada por Maria del Mar Pérez de secuencias didácticas de lengua castellana y euskal hizkuntza.

Si Miguel Hernández viviera. 5º de primaria.

Relato: Mi primera muerte (3º ESO)

 

 

Preguntas científicas ligadas a la experimentación

Pàgina del MEC recomendada por @aidaivars en diigo. Preguntas organizadas temáticamente.

El primer trimestre. Com crear un bon clima?

Si durant el primer trimestre no perdem temps  en crear un bon clima d´aula i organitzar-la, llavors la classe s´autoorganitza sola, molts cops de forma caòtica i amb unes regles no idònies per aprendre (líders negatius o regnes de taifes), tal com ha recordat Neus Sanmartí, al curs sobre avaluació impartit l´agost 2011 a l´Escola d´Estiu de Menorca, recuperant una de les idees més polides de la Pedagogia institucional.  Per aprendre és necessari que l´alumne es sàpiga autoavaluar i per això és imprescindible un ambient cooperatiu, de confiança i d´orgull de que no anem a competir sinó a ajudar-nos a aprendre. Un clima on, com afirma també Perrenoud, l´autoritat i el clima no depengui tant del control del mestre com de l´autocontrol de l´alumne.

Però com crear aquest  clima propici a l´aprenentatge? Com institucionalitzar bé l´aula des de la primera setmana?. Segons l´equip de treball de la Universitat de Vic, liderat per Pere Pujolàs, implementar l´aprenentatge cooperatiu suposa seguir aquest procés:

Equip d´investigació dirigit per Pere Pujolàs

A la següent presentació hi trobareu tant propostes com la fonamentació teòrica per la creació d´un bon clima d´aula. 

Cliqueu sobre la imatge per accedir al PPT

 

 

Enllaços relacionats:

Com fer classes quan res funciona?

Qüestionaris d´autoavaluació per la 1ª setmana de classe.

Enllaços ( ja inclosos dins el PPT): 

1. Crear  COHESIÓ DE GRUP 

•  70 Activitats i dinàmiques de grup per les primeres setmanes de classe. Objectius:  Conèixer-nos. Exposar expectatives. Fer que tothom es senti acollit. Institucionalitzar un clima favorable a la cooperació per aprendre.

• Dinàmiques per rompre prejudicis i estereotips i afavorir la inclusió, prevenir el bullying. 

• Dinàmiques per aprendre a dialogar i  fomentar el consens en la presa de decisions. 

• Dinàmiques per aprendre a comunicar-se de forma assertiva durant el treball en equip. 

• Dinàmiques per demostrar l´eficàcia del treball en equip. 

2. Formar GRUPS-BASE cooperatius

• Creació de grups-base  cooperatius
• Els grups esdevindran equips, tal com afirma Pere Pujolàs, en la mesura que durant el procés d´aprenentatge els emprem com a : 
• B. Recurs per ensenyar. Veure técniques cooperatives simples i complexes per aprendre cooperativament.
• C. Contingut a ensenyar. A través del Quadern de l´Equip. Els Plans de l´Equip. (veure PPT sobre la creació dels grups-base)

3. Iniciar el camí que permetrà lligar el  PLE al portafoli

• El començament de curs és el temps idoni per detectar els interessos de l´alumne. Què el mou, què fa els diumenges a casa, què llegeix, què el preocupa…Aquest serà el punt de partida per elaborar el seu PLE, del qual una part, la referida a les seves fortaleses i debilitats, serà l´eix del portafoli.

Com vivien els nostres avis i àvies quan eren infants? (cicle mitjà)

Salut i alimentació (primària)

 Recursos Digitals de la Zer de l´Eral de Lleida

1r cicle. Clicar aquí.

2n i 3r cicles

Grup de mestres de Twitter.

Tot primària. Salut i alimentació.

L´escola i l´entorn. La casa. El carrer (1r cicle primària)

Clicar aquí. Recursos Digitals de la Zer de l´Eral de Lleida

Recursos per treballar l´entorn.  Grup de mestres de Twitter.

Com passen a la sang les substàncies nutritives? (6è de primària)

Autora: Carme Cuberes. Grup de ciències de l´ICE de l´UAB

Cliqueu sobre la imatge per accedir-hi

Com fer classes quan res funciona?

Ahir vaig sopar amb una amiga que li ha tocat un d´aquells grups que et posen a prova. 25 Alumnes de 5è de primària, 8 filletes i 17 fillets, dels quals 6 van a un psiquiatre, un psicòleg o prenen medicaments. Ho he provat tot, però res funciona: autoritat, col·legui-style, relació afectiva….no és que no tenguin capacitat, són bons, però la concentració dura només uns minuts. Quan una de  les 6 filletes de floquet ja duu 6 exercicis fets, la resta encara va pel primer. Venen empantallats. Res del que feim els interessa!…. Acab esgotada. Ja no sé què més provar. 

Després de l’esbravada emocional, i els comentaris habituals (veuen l´escola com una pel·lícula que no va amb ells, comparada a internet. No els fer. Surten amb la mateixa visió del món que tenien el dia abans…. però noltros seguim amb l´estil de fa 200 anys), la nostra conversa es va centrar en el fer: Es pot fer res quan res funciona?. Algunes conclusions, que són només primeres impressions que penj per si algú pot aportar més llum:

Quan els fillets estan entodonats... com fer les classes?. Il·lustració: Aletvina Khabibova

1. No començar a fer treball cooperatiu o projectes si el clima de l´aula no està cohesionat.  No provar res, no experimentar fins llavors. No serviria.  Si l´escola no els diu res, tot el que provem serà inútil.
2. Idò mentre què? deixam de banda el currículum?….. Sí, però….. Mentre, ens concentram en 5 competències: la comunicativa, la CAA, la CAIP, la CCA i la social i ciutadana. Durant quant de temps? Tot el que faixi falta. O ho feim així o anirem en falderet tot el curs. L´altre via és dominar-los i que es portin bé, però acceptant que res els feri. Seran bons fillets, seran obedients, però com deia Gadamer, res els succeïrà a l´aula. 
3. Com ho feim amb fillets que els costa concentrar-se?. Amb activitats breus i consignes verbals ràpides que rompin el ritme habitual i toquin totes les intel·ligències (l’expressió corporal, artística i musical i   la intra i interpersonal). Ells parlen, tu escoltes. Ells participen, tu mires. Ells pensen,  tu recolleixes.
4. Com diu Jaume Sans Vellvehí: n´hi ha prou amb plantejar un problema al grup per trobar-hi solucions entre tots plegats. El debat i les conclusions emergeixen soles. Aquí un exemple
5. Es tracta de tocar allò essencial (continguts, avaluació, metodologies).  Eduidees:  – connectar el currículum amb temes “de fora” elegits per ells , – fer una avaluació formadora i formativa,  – planificar activitats audiovisuals com a introducció dels temes.
6. Un exemple. Teniu 5 segons per elegir com i on us voleu seure (la major part esbaldregats en terra). Compt fins a 5. 10 segons per pensar com seria la  teva classe ideal (o una altra pregunta).  Canvi de posició. Un ho exposa. Canvi. Un altre ho explica només amb gestos. Canvi. Un altre ho exposa (fluix, fort…). Canvi…… Quan hi ha hagut prou moviment: dibuixau-ho a la paret. Les parets i el terra cobertes de paper d´embalar. Música de fons. Després: per parelles posau un títol als vostres dibuixos i transformau-lo en un rodolí rimat. Abans, aquella cançó per practicar rodolins (Alady, lady, lady, Alady, lady lo….). A classe de música es perfecciona.
7. Propera sessió. La mestra duu els rodolins fotocopiats. Enllaçar-los (cohesió) i posar-lis ritme-rap i coreografia…..Ballar-los… Filmar-ho i penjar-ho a internet. Pensar un pla per fer realitat allò que hem escrit…. uep! aquí començam un projecte. El següent pot ser com seria el teu poble ideal? Què li proposam al batle per millorar el nostre poble?… i si la cosa ha furulat ja som a medi!.
8. On va a parar això?….. No és molt de jugar?. I els hàbits?…. Això va a parar a treballar la competència comunicativa i audiovisual, la digital, etc….. i totes les intel·ligències. Va a parar a escoltar què pensen i què volen els fillets. A prioritzar els hàbits de pensar sobre els d´obeir, els de participar sobre els d´escoltar. Va de  convertir l´escola en allò que els fillets ens estan demanant a crits, que els ensenyem a participar en un món  horitzontal i enxarxat. Que els ajudem a trobar la seva causa, els seus talents, el seu què.

Vam estar d´acord en que el llibre de text com a únic recurs i la dinàmica jo explic-tu escoltes-jo t´examin són dinàmiques linials que pertanyen a un altre món. Un món que ja ha mort, el de les organitzacions verticals.

Aquí,  altres propostes (Clicau sobre la imatge):

Com hem de tenir cura dels llodrigons? (1r de primària)

La professora Neus Garriga i Verdaguer va dedicar el seu any de llicència d´estudis a investigar com elaborar bons projectes científics (PBL)  a primària amb l´assessorament de Neus Sanmartí. Els resultats són  excepcionals. Un exemple de mestra investigadora que forma a altres mestres. Un cop finalitzat, ha compartit no només els resultats amb els alumnes sinó les programacions i orientacions, un fet que hauria de ser més freqüent del que és actualment. Aquí una mostra:

 

 

Resolució de problemes + apren. cooperatiu + coavaluació a primària

Material extraordinari per la forma com  s´ha lligat aprenentatge cooperatiu, resolució de problemes i coavaluació.  Elaborat pels mestres de 3r cicle de l´Escola Margarita Florit de Ciutadella (Menorca). Mestres que ensenyen a mestres. La imatge és de l´editorial Cruïlla.

Llamps i trons (2n primària)

Projecte interdisciplinari amb recerca científica i experimentació sobre fenòmens atmosfèrics per a primer cicle de primària.

Dissenyat per Nando Miquel, professor de física i ex-assessor del CEP de Menorca.

Una història viscuda (2n primària)

Projecte interdisciplinari (coneixement del medi, matemàtiques, català).

Escola Pública de Sant Lluís, Menorca. Autors: Nando Pons Fanals, Rosario Amat i Francisca Henales. La programació: M. Magdalena Oliver. La publicació a la WQ: Carme Barba.

Cliqueu sobre la imatge per accedir-hi.

¿Cómo nos ayuda la literatura a conocernos mejor? (2º ESO, CAST)

Tareas diseñadas por Aitor Lázpita, profesor de Lengua Castellana y Literatura en el IES La Contraviesa de Albuñol (Granada).

• ¿Siempre ha existido la Literatura?¿En todas las culturas?

• ¿Por qué viajan las historias?

• ¿Cómo se manifiesta la Literatura? (géneros)

• ¿La Literatura solo se lee o también se escucha?

• ¿Qué sentido tiene la Literatura en nuestras vidas?

• Literatura y cómic

• Literatura y cine

• ¿Qué es un clásico?

• ¿Qué es un bestseller?

¿Cuántos más, mejor? (2º ESO, cast)

Proyecto para trabajar en el área de LENGUA CASTELLANA en 2º de ESO, diseñado por  el profesor de Lengua Castellana y Literatura Aitor Lázpita en el IES La Contraviesa de Albuñol (Granada) y difundido por Ana Basterra en Competentes.

Pregunta orientadora: “¿de qué modo te beneficia la expansión de nuestra lengua en el mundo?”

Podría complementarse con: – ¿Es necesario proteger las lenguas minoritarias?

• ¿Por qué nos comunicamos? ¿Qué es una lengua?

• ¿De dónde viene nuestra lengua?¿Siempre se ha hablado?

• ¿Por qué se habla más de una lengua en España? La diversidad lingüística
  

• ¿El andaluz es una lengua?¿Qué diferencia a una lengua de un dialecto?

• ¿Por qué “viajan” las lenguas?¿Por qué se habla español fuera de España?

• ¿Qué ocurrió con los idiomas que se hablaban en América antes de la llegada del español?

• ¿Qué significa hablar (y escribir) bien?

• ¿Qué consecuencias (económicas, sociales) tiene la expansión de un idioma?

• ¿Es positivo invertir en lenguas minoritarias?¿Qué tiene de positivo la diversidad lingüística?

Dos hermosos relats per la reunió de pares

Primària

Hermós relat de la reunió de pares i mares de 2n de primària. Jaime Olmos.

Secundària

Aitor Lázpita per a pares d´alumnes d´ESO (Granada)

Més informació per preparar la reunió de pares i mares de principi de curs

Els aliments transgènics són una solució al problema de la fam?

Pregunta proposada al document Orientacions per l´elaboració del currículum de ciències socials a l´ESO, del Departament d´Educació (2009)

Maduixes per Nadal?

El contingut “Anàlisi dels principals paisatges agraris a Catalunya”

es pot plantejar amb la pregunta: maduixes per Nadal?

Orientacions per l´elaboració del currículum de ciències socials a l´ESO, del Departament d´Educació (2009)

La democràcia és el millor dels sistemes polítics?

El contingut “Anàlisi i contrast de diferents formes d’organització política i territorial.

Comparació amb algunes formes d’organització política del passat”, pot introduir-se

amb la qüestió: la democràcia és el millor dels sistemes polítics?

 

Orientacions per l´elaboració del currículum de ciències socials a l´ESO, del Departament d´Educació (2009)

Les fonts d´energia renovables poden satisfer les necessitats de la població?

Exemple de PBL proposat al document Orientacions per l´elaboració del currículum de ciències socials a l´ESO, del Departament d´Educació (2009)

Com angoixar-se la primera setmana de classe?

Cliqueu sobre la imatge per veure el PPT

Humor basat en la Teràpia Racional Emotiva d´Albert Ellis.

La primera setmana de classe. Qüestionaris d´autoavaluació per al mestre

Aletvina Khabibova

L´ús de les llistes d´autoavaluació per a docents (checklists) durant la 1ª setmana de classe és molt útil per compartir estils i crear un bon clima.  El procés és:

1. Dissenyar objectius i activitats per les primeres setmanes de classe.
2. Elaborar una llista d´autoavaluació a partir de les de baix.
3. Aplicar a l´aula.
4. Establir un horari per observar-nos uns als altres i coavaluar-nos, ni que sigui 15 min.

Ja us contarem l´experiència dels centres que ho estan fent ara mateix.

Llista d´autoavaluació de la Xarxa de CB

Dir. Gral. Ed Bàsica i Batx de Catalunya. Sobre estratègies d´ensenyament/aprenentatge i la CAA. Primer hi ha una introducció i després una llista d´avaluació i un qüestionari molt complet!.

Indicadores de evaluación para el profesorado

Delegación Territorial de Educación de Soria. Modelo de evaluación de la práctica de la función docente. Indicadors elaborats conjuntament per part dels directors dels centres públics i la Delegació Territorial…. a veure si n´aprenem un poc!

Llista d´autoavaluació per al mestre

(primera setmana de classe)

1. Tenc entusiasme?
2. L´organització  facilitarà l´aprenentatge cooperatiu?
3. He preparat dinàmiques per crear un bon clima d´aula i per conèixer-nos millor tant mestre-alumnes com alumnes-alumnes?
4. La CL i la CTID estaran integrades dins totes les àrees?
5. Compartirem les expectatives del curs?
6. Puc resumir en 5 paraules allò més important que aprendrem?
7. Saben com seran avaluats? Fomentaré una avaluació formadora? Diversificaré les eines d´avaluació?
8. Transformaré els continguts en tasques contextualitzades? Com ho faré per recollir els punts de vista dels alumnes?
9. Parlarem sobre com ha de ser l’estructura d´una classe perquè els alumnes tenguin ganes de tornar?
10. Iniciarem el camí per definir el PLE personal dels alumnes i lligar-lo amb el seu portafoli?

Adaptació de Guida Al·lès a partir de: University of Nebraska, The most important day. Starting well.

10 estratègies per matar la motivació de l´alumnat. 

Resum extret de Fran Iglesias: 

1. Empra només el llibre de text perquè creguin que el coneixement és limitat.
2. Posa-lis les presentacions de l´editorial per fer la classe  entretinguda amb les TIC.
3. Dóna-lit tot roegadet perquè l´aprenentatge no sigui un repte.
4. Avalua´ls amb exàmens, no importa que s´oblidin al cap de poc, així no tindran l´estúpida idea de que els coneixements s´interrelacionen.
5. Demana-lis feines de COPIAR-AFERRAR. Que els faixin a ma perquè els hi costi esforç, i que no vagin a Google amb preguntes de recerca.
6. Posa-lis molts deures, no sigui cosa que els hi sobri temps per pensar.
7. Explica els continguts de forma descontextualitzada, no sigui cosa que se´ls desperti l´interès.
8. Ignora allò que ja saben, que ja els interessa, allò que succeeix al món. Que sàpiguen qui comanda aquí.
9. Prohibit fer feina amb projectes i menys interdisciplinaris.
10. Ignora la psicopedagogia, que són botxeries. Tu ja vas anar a escola i ja saps com va la cosa.

Quina seria la teva llista?