Anglès (Carme Barba)

Selecció de pàgines elaborades per mestres i/o institucions oficials

English (CPR Graus, Aragó)

Enllaços a recursos de primària i secundària seleccionats pel CPR de Graus (Aragó)

Classificats per temes i continguts

Conselleria d´Educació de la Comunitat de Madrid

Think and dream in english.

Recopilació d’enllaços d´una mestra d’anglès.

Seleccionats pel CPR de Graus (Aragó)

Biologia Batxillerat

Font: CPR de Graus (Aragó)

Recursos, apunts, tests interactius, galeria d´imatges. Seleccionats pel professor José A. Cortés

Biologia Batxillerat

Ministeri d´Educació

Aula virtual de Biologia (2n Batx)

Ciència i biologia

Recopilació d´articles

Pilar Etxebarría, assessora del Berritzegune de Leioa (Vizcaya), ha recopilat recursos didàctics no només per àrees (biologia, geologia, física, química, matemàtiques, tecnologia, medi ambient, salut…) sinó per subtemes dins cada àrea. És una recopilació excel·lent.

De la mateixa autora, la proposta didàctica CIENCIAS PASEANDO. Itineraris per descobrir la ciència a la ciutat on vivim.

Wiki de Pilar Etxebarría

La explotación infantil: niñas y niños sin infancia on PhotoPeach (Ana Basterra)

Recursos classificats per matèries

Departament d´Educació. Generalitat de Catalunya.

Només funciona l´enllaç de català

Directori de tasques competencials d’EPA

El Servicio de Educación Permanente de la Consejería de Educación Andaluza, ha organitzat i publicat els seus materials per a  l’Educación de personas adultas (Secundària i Batxillerat) basaat en el treball per tasques  a partir d´un currículum integrat per a secundària obligatòria.

Font: Aníbal de la Torre.

Recursos per a l’Educació Bàsica

Bloc de Teresa Vilatersana. Clicar a MATERIALS DE CLASSE i ACTIVITATS EN LÍNIA.  (Recomanat per Carme Barba)

Escola d´Adults La Verneda-Sant Martí

Comunitat d’aprenentatge. Vídeo Tertúlies dialògiques.

Metodologies: grups interactius.

IES Carranza-Vizcaya

Telecooperació. Federació d’Associacions Educatives de Persones Adultes

Circulum.org

Materials diversos de l’Associació de Professors d’EPA. Alguns recursos estan en format CD i te’ls envien a casa si els demanes. Clicant a EDUADULTOS accedeixes a una llista de distribució. L’apartat de RECURSOS no conté molts materials.

Castellà- alfabetització

El café de Neo. Recursos (fitxes de lectura) i fòrum online per alfabetització

Matemàtiques, ciència, tecnologia i GES

Fitxes per imprimir elaborades per Joan Queralt. Bons materials

Materials online elaborats per Joan Queralt

Selecció d’activitats de J. Broch. No n´hi ha moltes.

Clicar a l’apartat ACTIVITATS

Es imposible que un ser finito, aunque sea extraordinariamente perspicaz y esté tremendamente capacitado, pueda hacerse una idea precisa de lo que realmente quiere.

Kant, I., (1783)

Fundamentación para una metafísica de las costumbres, Alianza editorial, Madrid 2002.

La classe d´avui m´ha deixat el cap ple de preguntes. El tema era la Teoria de la Complexitat i han vingut a dir el que ja deia Kant el 1783 i llavors reprendria Sartre  els anys 60. Que estem condemnats a decidir sense saber-ne. Ha dit que havíem de gestionar la contingència. Podem? Si hem estat llançats al món (Heidegger), si  els éssers humans som éssers començats que no coneixem ni l´inici ni el final de la pel·lícula que creiem protagonitzar…. si ser contingent és estar fermats al misteri… podem?.

Com diu  Peter Senge la realitat no es conceb avui ja  com una màquina que es pot entendre des de fòra, preveure i planficar,  sinó com un sistema de relacions que s’autoorganitza constantment. En aquest vídeo de Kevin Kelly sobre el món que ve compara internet (la major màquina que mai ha existit) a un organisme viu (encara sense consciència):

Pens que els reptes pendents de les  societats multiidentitàries  són:

• La fragilitat democràtica.
• La dificultat per construir la identitat (la liquiditat de què parla Bauman).
• El perill de l´augment de la desigualtat social, que arrela en l’escletxa digital (Castells).

I la pregunta que més ens hauria de cremar:  com afrontar la complexitat des de l’escola?.

• Presentant els continguts de forma global, tot superant la separació disciplinar que resta capacitat d´analitzar els problemes en la seva complexitat. (Morin)
• Ensenyant a reconèixer als alumnes l’error i la il·lusió que s´amaga darrera el coneixement (Morin). Les múltiples perspectives per analitzar una situació. A aprendre a argumentar, justificar i pensar.
• Però també afrontar la incertesa de l´acció que porta a la desmobilització.
• Construint una ètica compartida a l´aula.
• Gestionant el coneixement a través d´una organització que obri els espais i el temps (horaris) Coneixement distribuït i compartit.

Edgar Morin diu que en la escuela se tendría que enseñar a afrontar los riesgos, lo inesperado, lo incierto…. Es necesario aprender a navegar en un océano de incertidumbres a través de archipiélagos de certeza.

Los profesores ignoran el conocimiento que existe entre ellos, por tanto no pueden compartir y construir sobre él… Tampoco conocen el conocimiento que no poseen y por tanto no pueden generar nuevo conocimiento… En la escuela ningú profesor conoce la totalidad del conocimiento profesional que los otros profesores poseen.

Hargreaves, D.,

The knowledge-creating school, British Journal of Educational Studies. Vº 47, Nº2, 1999, pàgs 122-14, vist a l’article de Marcelo, C, Aprender a enseñar para la sociedad del conocimiento.

Operacions amb decimals (5è primària).

Escola Andrés Manjón.

Sistema mètric decimal

Jocs interactius i fitxes imprimibles.

Vídeo educatiu: Decimals

(Genmàgic, Roger Rey i Fernando Romero)

Vídeo educatiu: Fraccions

(Genmàgic, Roger Rey i Fernando Romero)

Jocs per repassar fraccions

(Sebastià Capella)

Jocs per repassar fraccions, segona part

(Sebastià Capella)

Jugando con las unidades y decenas.

Genmàgic

Representació gràfica de les fraccions

(exercicis online de Genmàgic, Roger Rey i Fernando Romero)

Conversió fracció a decimal

(exercicis online de Genmàgic, Roger Rey i Fernando Romero)

Simplificar fraccions

(exercicis online de Genmàgic, Roger Rey i Fernando Romero. Dos nivells de dificultat)

Multiplicació i divisió per 10, 100 i 100

(exercicis online de Genmàgic, Roger Rey i Fernando Romero)

La desvergonya

Aquests dies Esperanza Aguirre i altres polítics del PP ens tenen perplexos amb les seves propostes… sembla  que els problemes de les aules s’arreglen amb una sèrie de mesures pràctiques: que si posar una tarima, que si tractar als mestres de vostè….

Desesperats seguidors del  buit populisme de Sarkozy, amb la seva desvergonya no només desvirtuen la política sinó que menyspreen la ciència i el coneixement sobre com s’aprèn i com ensenyar que investigadors honestos han adquirit amb anys d’esforços i dedicació. Desprecien les conclusions d’estudis internacionals com l’informe McKinsey de l´OCDE sobre quins són els millors sistemes educatius.  I ignoren la feina diària i la saviesa dels mestres que saben que l’autoritat no s’imposa sinó que   la donen els alumnes quan  el mestre els reconeix com a persones i no els resumeix en un detall com el cotxe de son pare o el CI.

Com tenir autoritat?.

A la següent presentació s’han  recopilat diverses propostes sobre els factors que contribueixen a una bona gestió de l’autoritat a l’aula:

PBS té una secció destinada a  recopilar  recursos didàctics, tant els  creats a partir dels seus vídeos com d´altres tipus: lesson plans, activitats interactives, fitxes…. Aquesta secció es pot consultar per edats, assignatures (subdividides en temes), tipus de recurs i conté materials molt interessants. L’avantatge respecte a altres cercadors és la quantitat de materials que hi ha i que els recursos no estan només classificats per matèries sinó per subtemes.

Dinàmiques per la primera setmana de classe. Ocupen unes 4 sessions.

Document word elaborat pels professors de l´IES Cap de Llevant de Maó (Menorca).

Aquest document forma part d’un projecte interdisciplinari sobre la televisió per 3r d´ESO en el que hi participen 18 professors.

RELACIÓ FAMÍLIA-ESCOLA

La reunió amb els pares no s’hauria de plantejar com una exposició magistral de la mestra sinó com un intercanvi per compartir el que sabem dels fills, per aprendre uns dels altres i per millorar vincles escola-família.

Si a una reunió no hi ha intercanvi, tant els pares com la mestra surten d´ella amb les seves idees prèvies intactes, i així és com molts de pares deixen d´assistir-hi. S’han de pensar estratègies per recopilar les opinions i expectatives de tots, especialment dels pares que veuen l’escola des de la distància, per complexes del passat o per desinterès.

Veure doc word. Preguntes que els mestres han de fer als pares.(Peter Senge)

Més recursos ordenats per temes:

Relació família-escola

Què són les CCBB i quins canvis suposen?

Com faig les classes?. Com ens organitzam?. Metodologies derivades de les CCBB

El grup classe

Conclusió

- Guia per pares i mares (veure QUESTIONARIS PELS PARES, pàgina 30 i consells dels ANNEXES)

- Entrevista a José M. Toro, autor del llibre EDUCAR CON CORAZÓN. Celebrar la vida no és cerebrar la vida. El vincle amorós s´ha de cultivar a l’escola i a la família. Com? a través de la comunicació. Proposa una dinàmica per fer a principi de curs en la què els pares posen a les mans del mestre els seus fills (Et faig entrega de la persona que més estim a la vida).

- Un vídeo que no falla i agrada molt (el jutge Emilio Calatayud). COMENÇAR AL MINUT 4.25 FINS 7.00

- Família i escola: http://sites.google.com/site/recursosnee/index#TOC-Qui-s-responsable-d-educar-La-fam-l

- Objectius de la reunió: Parlar sobre què pretenem, i què esperam (el mestre, els pares, el fill). El punt de vista de tots és necessari i vàlid.

Les CCBB. Què són i quins canvis suposen?

- Què són les CCBB. Passar-lis aquest vídeo de 5 minuts de´n Zabala. Molt bo: http://www.youtube.com/watch?v=QnQW3dHSLiI

- Quins canvis suposen?. Emprar aquest vídeo de 3 min. (Escola Jacint Verdaguer): http://xtecmedia.blip.tv/#1827155

- Les escoles del futur han de tenir en compte els canvis socials: Vídeo 5 min. Did you know?

- Quines són les CCBB? Power point del Departament d´Educació: http://agora.xtec.cat/se-segria/moodle/mod/resource/view.php?id=1641

Tots els dubtes sobre CCBB, aquí: http://competentes.wordpress.com/faq/

Un exemple. Reunió de pares de 3r primària. Escola Margarita Florit, Ciutadella. Presentació feta per Júlia Al·lès:

METODOLOGIES derivades de les CCBB

- Com expliques. com fas ses classes? Com treballes les CCBB? Treball en grup, interdisciplinarietat, ús TIC, partir de preguntes, saber planificar…..

- Com entens el maneig de l’autoritat?

- La importància de gestionar les emocions. Vídeo de l´escola del Sr. Kanamori (Japó), subtitulat. Començar pel minut 6:50. http://www.youtube.com/watch?v=-T7TL9OLjDE&feature=related

- Com prepares les classes? Com us coordinau?

- D´on treus recursos?

- A què dones més importància?

- Quin temps destines al treball cooperatiu, el treball individual o l’exposició magistral?

EL GRUP-CLASSE

- Què és el millor del grup que tens? Què s´ha de millorar? Com poden participar els pares?.

CONCLUSIÓ

- La importància de treballar la identitat personal i els valors. Vídeo 3 minuts. http://dotsub.com/view/5868738e-5c3d-46db-965e-5ea79d0d8359

Un exemple (cicle mitjà):

Què feim amb aquest alumne que any rere any repeteix els mateixos errors ortogràfics? Com li podem donar a entendre? Per què invertir tantes hores a diversificació si no notem canvis?

Els quaders ORTOGRAFIA SENSE ESFORÇ (Daniel Gabarró), basats en la PNL (Conxita Puigarnau i Maite Pro) destinats a  primària, ESO i adults produeixen uns resultats espectaculars (en castellà 5 paraules produeixen el 10% dels errors i amb 15 paraules es domina el 30% dels errors, amb 67, el 60%) perquè no ensenyen normes ortogràfiques sinó l’estratègia que segueixen les persones amb bona ortografia.

No es fan activitats com sopes de lletres, mots encreuats, copiar paraules, dictats preparats, sinó que s’ensenya el procés mental que les persones visuals empren per aprendre.

Els visuals veuen la imatge mental d’aquella paraula. En canvi els que tenen mala ortografia (auditius), quan escolten una paraula, com núvol, s’imaginen un núvol, i proven de sentir la paraula, però sentint-la no poden saber si va amb b o v. Si són cinestèsics cercaran les sensacions que els provoca la paraula i tampoc els servirà. Els que tenen bona ortografia noten si la imatge que tenen de la parula és prou bona com per escriure-la amb seguretat.

L’alumnat mira la paraula CAVALL i guarda la imatge al

cavall

seu cap.

Per assegurar-nos que l’estan guardant bé, demanem que, sense mirar-la, la lletregin enrere tothom

alhora i en veu alta: L, L, A, V baixa (és important dir V baixa per estar segur que no es confon amb la

B alta), A, C. Els demanem que la lletregin endavant tothom alhora i veu alta: C,A,V baixa, A, L, L (també podem dir LL).

És important començar lletrejant de la paraula al revés perquè és impossible usar la memòria auditiva per fer-ho i així ens assegurem que tothom usa la memòria visual per fer aquest exercici.

Escrivim el mot a la pissarra en majúscules. Els demanem que el tornin a mirar i s’assegurin que en tenen la fotografia al seu cap. Quan tothom la té al cap, esborrem el mot i fem unes preguntes més demanant que els que estiguin d’acord amb l’afirmació aixequin el braç en silenci:

Preguntem que aixequin la mà els que pensin que CAVALL porta un accent, comuniquem que els que no han aixecat la mà tenen raó. Si alguna persona falla, tornem a escriure el mot a la pissarra i li demanem que la miri fins que se la sàpiga, quan la sap l’esborrem i seguim fent preguntes de l’estil:

• Aixequeu el braç en silenci si creieu que CAVALL s’escriu amb B alta.
• Aixequeu el braç en silenci si creieu que CAVALL té dues A.
• Aixequeu el braç en silenci si creieu que CAVALL acaba amb LL.
• Aixequeu el braç en silenci els que creieu que la tercer lletra començant pel final és una A…

Quan pensem que tothom té la imatge del mot ben clara al seu cap, llavors demanem que tapin la paraula del quadern amb l’estoig o similar i fem unes preguntes que l’alumnat respon escrivint al seu quadern. Les preguntes són les següents:

1) Quina lletra és l’última de la paraula CAVALL? (L’alumnat només ha d’escriure la lletra LL a l’espai

destinat a això).

2) Quina lletra és la tercera començant des del final de la paraula i considerant la LL com una única

lletra? (L’alumnat ha d’escriure la lletra V a l’espai destinat a això).

3) Quina lletra és la primera? (L’alumnat ha d’escriure la lletra C a l’espai destinat a això).

4) Quina lletra va després de la primera A? (L’alumnat ha d’escriure la lletra V a l’espai destinat a això).

5) A sobre de quina lletra hi ha un accent? (L’alumnat ha d’escriure una ratlla o posar cap o similar).

6) CAVALL, quines vocals té? (L’alumant ha d’escriure A-A al lloc destinat a això).

Com avaluar?

La millor manera és mesurar el % de faltes i veure l’avanç. Es compta el nº de paraules mal escrites (si una paraula té tres faltes compta com una falta), ho multipliquen per 100 i ho dividim pel nº total de mots. Perquè sigui significatiu hem d’avaluar a partir d’un mínim de 300 paraules (podem emprar més d´un text).

Els quaderns es poden comprar online per 3 eur.

Júlia i Guida Al·lès

La web de recursos didàctics 4Teachers conté un formulari  (en castellà) per crear i imprimir (o contestar online) llistes d´autoavaluació:

També conté el programa RUBISTAR, que permet CREAR RÚBRIQUES D´AVALUACIÓ online.

Lo decía John Dewey y lo afirma David Perkins en La escuela inteligente: aprender es una consecuencia de pensar y no al revés. Si en la escuela tradicional primero se transmitían contenidos y luego se hacían preguntas, en la escuela competente las preguntas anteceden al manejo de la información. En esta presentación se ofrecen ejemplos sobre buenas y malas preguntas para ayudar a pensar.

VÍDEOS I DOCUMENTALS

EDU3.CAT. Vídeos i podcasts classificats per etapes educatives i matèries.

Per inserir un vídeo al vostre bloc, al següent article de Montse Escoi hi trobareu la informació.

Vídeos classificats per nivells educatius (infantil, primària, ESO) i assignatures.

Conselleria d´educació de Murcia.

www.quomodo.blogspot.com.

Documentals i pel·lícules senceres de temes socials (desigualtat nord-sud, discriminació cultural, educació per la pau, etc….). Bloc recomanat per AULA INTERCULTURAL.

www.youtube.com

Fragments de pel·lícules i documentals, entrevistes de la tele, montatges d´alumnes i professors, etc…. És útil per fer classe perquè són fragments breus (màxim 15 minuts). Conté  CANALS EDUCATIUS, com:

- Ciències Naturals (IES Suel, Màlaga) http://www.iessuel.org/ccnn/

- YouTube EDU. Fruit d´un acord entre més de 100 universitats i centres educatius.

El youtube dels mestres. Estan en anglès. A l’apartat CHANNELS estan classificats (primària, secundària, assignatures…).

- ArteHistoria. Art i història d´Espanya.

- Smart Planet. El canal de Redes.

- Discovery Channel en español. Fragments de documentals de ciències i tecnologia.

- National Geographic

La informació sobre alguns dels canals de youtube prové del bloc INTERNET COMO RECURSO EDUCATIVO

www.cinescola.info.

Guions didàctics per a treballar ABANS/DURANT/DESPRÉS de veure una pel·lícula (Té un enllaç a www.cinehistoria.com)

FOTOS

http://www.flickr.com

http://www.google.com (clicar a images)

Un dia a la vida d´Àfrica. Pàgina que recull les fotos de 53 països africans fetes per 100 fotògrafs. Preciosa. http://www.olympus-global.com/en/event/DITLA/index.html

Unitat didàctica (secundària) per treballar durant i després del documental PROM NIGHT IN MISSISSIPI, que conta la història de l´institut de Charleston (Mississipi) on tot i ser una escola integrada des de 1954 (blancs i negres) els balls de fi de curs es feien separats fins el 2008. Morgan Freeman va proposar la integració el 1987 però no va ser acceptat pels pares fins l’any passat. Veure la guia didàctica amb més activitats.

IES Suel (Màlaga). Departament de ciències naturals.

Power points, fitxes imprimibles, vídeos (canal propi a youtube), llibres digitals….. Classificats per cursos. Imprescindible. Cliqueu sobre la imatge inferior.

Vist al bloc de M. Jesús Rodríguez

Al següent power point, es troben classificades per funcions:

Vist al bloc de Cristóbal Suárez Guerrero

En català:

Luther king, Pete Seeger, Rosa Parks

La Highlander Folk School era una red de escuelas de adultos creada el año 1931 en los estados del sur de EEUU  (Tennessee, Georgia, Alabama) con el objetivo de alfabetizar trabajadores parados de las minas, fábricas agrícolas y forestales, a partir del análisis de los problemas comunitarios. Las clases se impartían a través de talleres que duraban entre 2 días y 8 semanas y estaban compartidas con líderes de organizaciones sociales y civiles.

Rápidamente la escuela adquirió prestigio porque muchos de ellos fueron líderes de organizaciones sociales y obreras a finales de los años 30.

El proceso para analizar los problemas era tan importante como las soluciones. Los alumnos planificaban como llevar a término lo que había aprendido en su comunidad. No había cursos, exámenes o niveles.

A partir de 1953 se impartieron otros tallers sobre la segregaciónd de alumnos blancos y negros en las escuelas, hecho que coincidió con la emergencia un año después del movimiento por los Derechos Civiles en el sur. En los talleres participaban centenares de activistas como Rosa Parks y Luther King, y un grupo de músicos (Highlander musicians) entre los que se encontraba Pete Seeger, que enseñaban a leer a través de canciones (freedom songs) como We shall overcome. Así Highlander se convirtió en el centro del movimiento por los Derechos Civiles.

Letra aquí

Highlander tenía enemigos y defensores extremos. Defensores: Eleanor Roosevelt, Reinhold Niebuhr, líderes sindicales, grupos sociales. Enemigos: dirigentes políticos, industriales, grupos patriotas radicales y periodistas. Cuanta más importancia adquiría en la lucha por la justicia racial, más ataques recibía de los blancos segregacionistas que la acusaban de ESCUELA DE ENTRENAMIENTO DE COMUNISTAS.

A partir de una investigación estatal, el estado de Tennesse cerró y confiscó las propiedades de la Highlander el 1962.

El 1972 se refundó bajo el nombre de Highlander Research and Education Center, con el mismo objetivo de educar líderes rurales e industriales para un nuevo orden social.

L’objectiu era alfabetitzar treballadors aturats de les mines, fàbriques agrícoles i forestals, a partir de l’anàlisi de problemes comunitaris. Les classes es feien amb tallers que duraven entre 2 dies i 8 setmanes i eren compartits pels mestres amb líders d’organitzacions socials i civils.

Ràpidament l’escola va guanyar prestigi perquè molts d’ells van esdevenir líders d’organitzacions socials i obreres al final dels anys 30.

El procés per analitzar els problemes era tan important com les solucions. Els alumnes planificaven com portar a terme el que havien après a la seva comunitat. No hi havia cursos, examens o nivells.

A partir del 1953 es van  impartir tallers sobre la segregació d’alumnes blancs i negres a les escoles, fet que va coincidir amb l’emergència un any després del moviment pels Drets Civils al sud. Als tallers hi participaven centenars d’activistes blancs i negres, com Rosa Parks i Luther King, i un grup de músics (Highlander musicians) entre els que hi havia Pete Seeger, que ensenyaven a llegir a través de cançons (freedom songs) com We shall overcome. Així Highlander va ser el centre del moviment pels Drets Civils.

Highlander tenia enemics i defensors extrems. Defensors: Eleanor Roosevelt, Reinhold Niebuhr, líders sindicals, grups socials. Enemics: dirigents polítics, industrials, grups patriotes radicals i periodistes. Com més importància adquiria  en la lluita per la justícia racial, més atacs rebia dels blancs segregacionistes que l’acusaven d’ESCOLA D’ENTRENAMENT DE COMUNISTES.

A partir d´una investigació estatal, l’estat de Tennesses va tancar i confiscar les propietats de la Highlander el 1962.

El 1972 es va refundar amb el nom de Highlander Research and Education Center amb el mateix objectiu d’educar líders rurals i industrials per un nou ordre social.

A vegades els oblid. Els fillets valents, els competents, els que s’envesten a la vida. Els que no tenen res i ho valen tot. Els d’allà baix, emprats i abandonats, seràn l’aigua que amararà la terra eixorca del nord ric i satisfet.

Tenir-los presents no és només un deure ètic, és l’única esperança de tenir futur.

Roger Bartra ho expressa millor al llibret  (25 pàgines):

Culturas líquidas en la tierra baldía, que es pot demanar al CCCB (Barcelona).

Roger Bartra ve a dir que  el nord ha esdevingut com una  terra eixorca ( T.S.Eliot), d’ençà que la modernitat ha acabat i s’han deixat de compartir codis ètics comuns. I que l´únic que  pot adobar la terra eixorca és l’aigua fresca que prové de la immigració.

Un llibret preciós.

Vídeo vist al twitter de Jordi Adell.

Pàgina de l´IES Miguel Servet (Aragó) on els alumnes van penjant els curts que han filmat des del 2001 fins avui. Cada curt duu una guia didàctica. Un exemple:

Vist al twitter de Jordi Adell.

També hi ha vídeos preciosos al llistat de guanyadors d´EDUCLIP.

VÍDEO GUANYADOR DE 2009

Vist al bloc de Jordi Jubany

Recomendado por I Pelegrí en WWW.llibresdigitals.wikispaces.com

La noticia

Hoy Zapatero anunciará un plan para digitalizar las escuelas (EL PAÍS (12/5/09).

La noticia no es más que un reflejo de las prioridades y preocupaciones  de las editoriales de libros en papel (asociadas en ANELE) por encima de cualquier otra consideración educativa. Como dice el profesor POTACHOV, se nota que tienen PRISA. Tales preocupaciones son: (citas textuales)

• Que no existe un centro para evitar el “intrusismo”, no sólo de la piratería en la Red, sino de las propias Administraciones Públicas. El principal desafío del sector, en este momento, es la variedad de textos y recursos gratuitos que circulan por Internet.  Y sugieren  poner coto a la piratería.
• Que el Gobierno no ha hecho un estudio serio -como sí se ha hecho en Finlandia, Noruega o Estados Unidos- para ver cómo aprende un niño en soportes tan diferentes como el papel y el digital. En Finlandia sólo el 10% de los contenidos curriculares son digitales, entre otras razones, porque la capacidad de concentración y aprendizaje es distinta en soporte papel.

Las preguntas:

• ¿El País considera piratas a los maestros y alumnos que producen contenido en sus horas extras y por amor al arte?
• ¿Por qué son un problema los textos y recursos gratuitos?.
• ¿Por qué no se tienen en cuenta los estudios que demuestran que la implantación de libros digitales sin formación en metodologías cooperativas es un fracaso? (ver más abajo)
• ¿Por qué no se pone el acento en lo que se ha demostrado que más condiciona el aprendizaje: la calidad de los docentes? VER INFORME McKINSEY, ¿Por qué no se hace una formación de calidad?
• ¿Dónde están estos estudios hechos en Finlandia….? ¿por qué no citan autores…..fuentes….?
• Una respuesta (Tabla extraída de ANELE)

¿Qué debe tener un libro digital para fomentar el aprendizaje?

Su efectividad depende de sus objetivos, según El artículo publicado por Jenny Lau (Universidad de Toronto) (Students’ experience of using electronic textbooks in different levels of education) que resume diferentes estudios sobre el impacto de los textos digitales sobre el aprendizaje. Un libro digital para fomentar el aprendizaje debe:

• Fomentar la interactividad entre maestros y estudiantes.
  
• Tener el objetivo de fomentar el aprendizaje colaborativo.
  
• Fomentar la inter-creatividad, colaboración e interacción entre estudiantes
  
• Compartir anotaciones, bookmarks, y funciones de búsqueda.
  
• Ser algo más que libros de texto en formato digital.
• Tener en cuenta diferentes niveles de aprendizaje.
  
• Tener en cuenta las posibilidades de lectura escaneada que ofrecen los libros de texto (subrayar, tomar notas…..).
• Ser actualizados permanentemente.
  
• Enfocarse para promover la interactividad entre profesor y alumnos y de los alumnos entre sí.
  

Resúmenes de investigaciones:

• Vernon (2006): Cuando el libro digital online no es más que una copia del libro de texto, su efectividad es nula o incluso negativa, puesto que la mayoría de alumnos prefieren imprimirlo.
• Morton, Foreman, Goede, Bezzant, and Albertine (2007), demuestran que el papel no puede ser totalmente sustituído por el formato digital.
  
• Su valor educativo no está todavía claro. Unos (Maynard and Cheyne, 2005) concluyen que mejoran el aprendizaje, mientras otros -Luik and Mikk (2005, 2008)- demuestran que  benefician a alumnos de bajo rendimiento y perjudican a los de alto rendimiento, que aprenden mejor con entornos y metodologías más abiertas.

En resumen, un libro digital, para fomentar el aprendizaje no debe ser un libro digital tal como lo entendemos aquí, sino un espacio abierto que posibilite el acceso a diferentes objetos de aprendizaje.

Agradecería cualquier información sobre estos estudios que se mencionan en EL PAÍS realizados en Finlandia, Noruega y Estados Unidos.

RESUMEN DEL ARTÍCULO

THE SHAME IN SPAIN

La vergüenza en España

Glyn Moody
1/05/09

Periodista tecnológico desde 1994 y autor de libros como: Rebel Code: Linux and the Open Source Revolution,
Digital Code of Life: How Bioinformatics is Revolutionizing Science, Medicine and Business

A pesar de la presencia del código libre en las CCAA (mapa),  MICROSOFT ha hecho una oferta al gobierno central que éste cree que no puede rechazar (HISPALINUX ). El acuerdo, con un elevado coste que deberá ser asumido por las CCAA,  se ha hecho al margen de cualquier concurso público, dejando de lado la industria local y sin considerar alternativas. Ni los medios ni los competidores han sido informados hasta que se ha lanzado el programa piloto. Si el plan avanza tendrá funestas consecuencias para las CCAA que tienen infraestructuras TIC abiertas en educación.

Esto es escandaloso en muchos sentidos.

• Surge de la ignorancia sobre lo que ofrece MICROSOFT, de la ingenua creencia de que las pantallas táctiles son algo del futuro, simplemente porque el IPHONE tiene una.
• Surge de la arrogancia de un  gobierno que cree no necesitar los conocimientos de los que dominan el tema.
• Surge de la pura estupidez que supone tirar por la borda el enorme peso  que tiene España en este tema, obligando a las CCAA a derrochar dinero por una dudosa e innecesaria solución MICROSOFT y convirtiendo al país en dependiente de un proveedor extranjero en lugar de alimentar su propia industria de software.
  

Vergüenza sobre el gobierno español.

Descargar desde google docs

El projecte 1:1 (un alumne, un ordinador) que ha proposat el Departament  coincidirà amb la implantació de les competències bàsiques als centres. Ambdues propostes,  esperades durant anys, desperten expectatives i preguntes:

Si el punt clau per assegurar-ne la implantació  i evitar els errors del passat (LOGSE) és la formació, com serà, tractarà sobre metodologia competencial?

Segons afirma el Departament a la wiki creada pel projecte llibre 1:1, la formació tractarà sobre l’operativa del llibre digital que el centre hagi escollit (Santillana o DIGITAL-TEXT) la PDI, com fer l’avaluació i la metodologia pedagògica… com enfocar les classes.

Quant de temps durarà la formació?

Cita textual: unes 4 hores són suficients per a cobrir l’objectiu de donar autonomia al docent per a fer les classes.

Suposam que és un error o una broma perquè en cas contrari es tractaria de pura ignorància. Qui cregui que el docent és autònom amb una formació de 4 hores o bé no sap quins coneixements TIC manegen els docents (gràcies als plans d’estudi que han eliminat els continguts TIC. Article Jordi Adell, punt 7) o  no sap quines implicacions metodològiques tenen les competències, o bé ho sap i ho vol ignorar:

• Que els mestres han de saber formular preguntes i contextualitzar-les (no als llibres, sinó al món real, a la societat) per fer pensar i crear quelcom nou.
  
• Que els mestres han de moure’s per la xarxa sense perdre’s. Que han d’ensenyar a cercar, mesclar, organtizar informació i crear productes propis en diferents formats, entre ells l’audiovisual.
  
• Que han de saber transformar els continguts en tasques.
  
• Que les seqüències didàctiques no poden consistir en CONTINGUTS-EXERCICIS-EXAMEN, sinó en PROBLEMES-PLANIFICACIÓ-RECERCA-TRANSFORMACIÓ-JUDICI ÈTIC-APLICACIÓ.
  
• Que avaluar no és posar creus, ni que siguin digitals, sinó ensenyar a l’alumne a autoregular-se.
  
• Que han de saber aplicar  el treball cooperatiu, les Webquests, les caceres, els projectes, l´ABP….
  

Algú creu que en 4 hores això s’aprèn?

Serà que s’han previst altres vies de formació no declarades?. Com que resulta estrany creure que  el Departament no sap quines implicacions metodològiques té ensenyar per competències,  hem de pensar que ho saben i no en volen fer cas. Per què?.

Perquè han arribat doblers de Madrid? (Zapatero se lanza a la digitalización….). Per l’acord amb Microsoft? Perquè comparteixen l’opinió del sector editorial segons la qual el sector editorial está mucho más preparado que el sistema educativo, que está en la prehistoria digital?. (El País, propietari a través de PRISA de Santillana).

Per què no hi ha doblers per formar els mestres?.

Si no es formaran els mestres, podran accedir al pla i emprar els materials propis enlloc dels de les editorials?. Vegeu aquí la resposta. (Wiki del Departament)

Didàctica de les ciències socials (J. Lluís Fierro)

Apunts, Webquests, Caceres, Exercicis TAF (=Treballem Amb Fonts). Cliqueu sobre la imatge

EDU 365

. Ordenats seguint el fil històric. Específics per batxillerat.

---

Metodologies útils per fer a la classe de  socials (XTEC) (2006)

---

El web de les ciències socials.

Continguts classificats per nivells i continguts. La més pràctica.

També s´hi pot accedir a través d´aquesta web: Recursos TIC de geografia i història per a l´ESO (Jordi Dolcet).

---

Buxaweb Recursos de història contemporània

---

---

---

Viatge virtual per les ciències socials.

---

****Educahistoria

Pàgina que té 618 enllaços que abarquen des de la prehistòria fins la història contemporània i classifica els recursos segons siguin webs, jocs interactius o webquests.