Luther king, Pete Seeger, Rosa Parks

La Highlander Folk School era una xarxa d’escoles d´adults creada l’any 1931 als estats del sud d’EUA (Tennessee, Georgia, Alabama) amb l’objectiu d’alfabetitzar treballadors aturats de les mines, fàbriques agrícoles i forestals, a partir de l’anàlisi de problemes comunitaris. Les classes es feien amb tallers que duraven entre 2 dies i 8 setmanes i eren compartits pels mestres amb líders d’organitzacions socials i civils.

Ràpidament l’escola va guanyar prestigi perquè molts d’ells van esdevenir líders d’organitzacions socials i obreres al final dels anys 30.

El procés per analitzar els problemes era tan important com les solucions. Els alumnes planificaven com portar a terme el que havien après a la seva comunitat. No hi havia cursos, examens o nivells.

A partir del 1953 es van  impartir tallers sobre la segregació d’alumnes blancs i negres a les escoles, fet que va coincidir amb l’emergència un any després del moviment pels Drets Civils al sud. Als tallers hi participaven centenars d’activistes blancs i negres, com Rosa Parks i Luther King, i un grup de músics (Highlander musicians) entre els que hi havia Pete Seeger, que ensenyaven a llegir a través de cançons (freedom songs) com We shall overcome. Així Highlander va ser el centre del moviment pels Drets Civils.

Lletra aquí

Highlander tenia enemics i defensors extrems. Defensors: Eleanor Roosevelt, Reinhold Niebuhr, líders sindicals, grups socials. Enemics: dirigents polítics, industrials, grups patriotes radicals i periodistes. Com més importància adquiria  en la lluita per la justícia racial, més atacs rebia dels blancs segregacionistes que l’acusaven d’ESCOLA D’ENTRENAMENT DE COMUNISTES.

A partir d´una investigació estatal, l’estat de Tennesses va tancar i confiscar les propietats de la Highlander el 1962.

El 1972 es va refundar amb el nom de Highlander Research and Education Center amb el mateix objectiu d’educar líders rurals i industrials per un nou ordre social.

A vegades els oblid. Els fillets valents, els competents, els que s’envesten a la vida. Els que no tenen res i ho valen tot. Els d’allà baix, emprats i abandonats, seràn l’aigua que amararà la terra eixorca del nord ric i satisfet.

Tenir-los presents no és només un deure ètic, és l’única esperança de tenir futur.

Roger Bartra ho expressa millor al llibret  (25 pàgines):

Culturas líquidas en la tierra baldía, que es pot demanar al CCCB (Barcelona).

Roger Bartra ve a dir que  el nord ha esdevingut com una  terra eixorca ( T.S.Eliot), d’ençà que la modernitat ha acabat i s’han deixat de compartir codis ètics comuns. I que l´únic que  pot adobar la terra eixorca és l’aigua fresca que prové de la immigració.

Un llibret preciós.

Vídeo vist al twitter de Jordi Adell.

Pàgina de l´IES Miguel Servet (Aragó) on els alumnes van penjant els curts que han filmat des del 2001 fins avui. Cada curt duu una guia didàctica. Un exemple:

Vist al twitter de Jordi Adell.

També hi ha vídeos preciosos al llistat de guanyadors d´EDUCLIP.

VÍDEO GUANYADOR DE 2009

Vist al bloc de Jordi Jubany

Recomendado por I Pelegrí en WWW.llibresdigitals.wikispaces.com

La noticia

Hoy Zapatero anunciará un plan para digitalizar las escuelas (EL PAÍS (12/5/09).

La noticia no es más que un reflejo de las prioridades y preocupaciones  de las editoriales de libros en papel (asociadas en ANELE) por encima de cualquier otra consideración educativa. Como dice el profesor POTACHOV, se nota que tienen PRISA. Tales preocupaciones son: (citas textuales)

• Que no existe un centro para evitar el “intrusismo”, no sólo de la piratería en la Red, sino de las propias Administraciones Públicas. El principal desafío del sector, en este momento, es la variedad de textos y recursos gratuitos que circulan por Internet.  Y sugieren  poner coto a la piratería.
• Que el Gobierno no ha hecho un estudio serio -como sí se ha hecho en Finlandia, Noruega o Estados Unidos- para ver cómo aprende un niño en soportes tan diferentes como el papel y el digital. En Finlandia sólo el 10% de los contenidos curriculares son digitales, entre otras razones, porque la capacidad de concentración y aprendizaje es distinta en soporte papel.

Las preguntas:

• ¿El País considera piratas a los maestros y alumnos que producen contenido en sus horas extras y por amor al arte?
• ¿Por qué son un problema los textos y recursos gratuitos?.
• ¿Por qué no se tienen en cuenta los estudios que demuestran que la implantación de libros digitales sin formación en metodologías cooperativas es un fracaso? (ver más abajo)
• ¿Por qué no se pone el acento en lo que se ha demostrado que más condiciona el aprendizaje: la calidad de los docentes? VER INFORME McKINSEY, ¿Por qué no se hace una formación de calidad?
• ¿Dónde están estos estudios hechos en Finlandia….? ¿por qué no citan autores…..fuentes….?
• Una respuesta (Tabla extraída de ANELE)

¿Qué debe tener un libro digital para fomentar el aprendizaje?

Su efectividad depende de sus objetivos, según El artículo publicado por Jenny Lau (Universidad de Toronto) (Students’ experience of using electronic textbooks in different levels of education) que resume diferentes estudios sobre el impacto de los textos digitales sobre el aprendizaje. Un libro digital para fomentar el aprendizaje debe:

• Fomentar la interactividad entre maestros y estudiantes.
  
• Tener el objetivo de fomentar el aprendizaje colaborativo.
  
• Fomentar la inter-creatividad, colaboración e interacción entre estudiantes
  
• Compartir anotaciones, bookmarks, y funciones de búsqueda.
  
• Ser algo más que libros de texto en formato digital.
• Tener en cuenta diferentes niveles de aprendizaje.
  
• Tener en cuenta las posibilidades de lectura escaneada que ofrecen los libros de texto (subrayar, tomar notas…..).
• Ser actualizados permanentemente.
  
• Enfocarse para promover la interactividad entre profesor y alumnos y de los alumnos entre sí.
  

Resúmenes de investigaciones:

• Vernon (2006): Cuando el libro digital online no es más que una copia del libro de texto, su efectividad es nula o incluso negativa, puesto que la mayoría de alumnos prefieren imprimirlo.
• Morton, Foreman, Goede, Bezzant, and Albertine (2007), demuestran que el papel no puede ser totalmente sustituído por el formato digital.
  
• Su valor educativo no está todavía claro. Unos (Maynard and Cheyne, 2005) concluyen que mejoran el aprendizaje, mientras otros -Luik and Mikk (2005, 2008)- demuestran que  benefician a alumnos de bajo rendimiento y perjudican a los de alto rendimiento, que aprenden mejor con entornos y metodologías más abiertas.

En resumen, un libro digital, para fomentar el aprendizaje no debe ser un libro digital tal como lo entendemos aquí, sino un espacio abierto que posibilite el acceso a diferentes objetos de aprendizaje.

Agradecería cualquier información sobre estos estudios que se mencionan en EL PAÍS realizados en Finlandia, Noruega y Estados Unidos.

RESUMEN DEL ARTÍCULO

THE SHAME IN SPAIN

La vergüenza en España

Glyn Moody
1/05/09

Periodista tecnológico desde 1994 y autor de libros como: Rebel Code: Linux and the Open Source Revolution,
Digital Code of Life: How Bioinformatics is Revolutionizing Science, Medicine and Business

A pesar de la presencia del código libre en las CCAA (mapa),  MICROSOFT ha hecho una oferta al gobierno central que éste cree que no puede rechazar (HISPALINUX ). El acuerdo, con un elevado coste que deberá ser asumido por las CCAA,  se ha hecho al margen de cualquier concurso público, dejando de lado la industria local y sin considerar alternativas. Ni los medios ni los competidores han sido informados hasta que se ha lanzado el programa piloto. Si el plan avanza tendrá funestas consecuencias para las CCAA que tienen infraestructuras TIC abiertas en educación.

Esto es escandaloso en muchos sentidos.

• Surge de la ignorancia sobre lo que ofrece MICROSOFT, de la ingenua creencia de que las pantallas táctiles son algo del futuro, simplemente porque el IPHONE tiene una.
• Surge de la arrogancia de un  gobierno que cree no necesitar los conocimientos de los que dominan el tema.
• Surge de la pura estupidez que supone tirar por la borda el enorme peso  que tiene España en este tema, obligando a las CCAA a derrochar dinero por una dudosa e innecesaria solución MICROSOFT y convirtiendo al país en dependiente de un proveedor extranjero en lugar de alimentar su propia industria de software.
  

Vergüenza sobre el gobierno español.

Descargar desde google docs

El projecte 1:1 (un alumne, un ordinador) que ha proposat el Departament  coincidirà amb la implantació de les competències bàsiques als centres. Ambdues propostes,  esperades durant anys, desperten expectatives i preguntes:

Si el punt clau per assegurar-ne la implantació  i evitar els errors del passat (LOGSE) és la formació, com serà, tractarà sobre metodologia competencial?

Segons afirma el Departament a la wiki creada pel projecte llibre 1:1, la formació tractarà sobre l’operativa del llibre digital que el centre hagi escollit (Santillana o DIGITAL-TEXT) la PDI, com fer l’avaluació i la metodologia pedagògica… com enfocar les classes.

Quant de temps durarà la formació?

Cita textual: unes 4 hores són suficients per a cobrir l’objectiu de donar autonomia al docent per a fer les classes.

Suposam que és un error o una broma perquè en cas contrari es tractaria de pura ignorància. Qui cregui que el docent és autònom amb una formació de 4 hores o bé no sap quins coneixements TIC manegen els docents (gràcies als plans d’estudi que han eliminat els continguts TIC. Article Jordi Adell, punt 7) o  no sap quines implicacions metodològiques tenen les competències, o bé ho sap i ho vol ignorar:

• Que els mestres han de saber formular preguntes i contextualitzar-les (no als llibres, sinó al món real, a la societat) per fer pensar i crear quelcom nou.
  
• Que els mestres han de moure’s per la xarxa sense perdre’s. Que han d’ensenyar a cercar, mesclar, organtizar informació i crear productes propis en diferents formats, entre ells l’audiovisual.
  
• Que han de saber transformar els continguts en tasques.
  
• Que les seqüències didàctiques no poden consistir en CONTINGUTS-EXERCICIS-EXAMEN, sinó en PROBLEMES-PLANIFICACIÓ-RECERCA-TRANSFORMACIÓ-JUDICI ÈTIC-APLICACIÓ.
  
• Que avaluar no és posar creus, ni que siguin digitals, sinó ensenyar a l’alumne a autoregular-se.
  
• Que han de saber aplicar  el treball cooperatiu, les Webquests, les caceres, els projectes, l´ABP….
  

Algú creu que en 4 hores això s’aprèn?

Serà que s’han previst altres vies de formació no declarades?. Com que resulta estrany creure que  el Departament no sap quines implicacions metodològiques té ensenyar per competències,  hem de pensar que ho saben i no en volen fer cas. Per què?.

Perquè han arribat doblers de Madrid? (Zapatero se lanza a la digitalización….). Per l’acord amb Microsoft? Perquè comparteixen l’opinió del sector editorial segons la qual el sector editorial está mucho más preparado que el sistema educativo, que está en la prehistoria digital?. (El País, propietari a través de PRISA de Santillana).

Per què no hi ha doblers per formar els mestres?.

Si no es formaran els mestres, podran accedir al pla i emprar els materials propis enlloc dels de les editorials?. Vegeu aquí la resposta. (Wiki del Departament)

Didàctica de les ciències socials (J. Lluís Fierro)

Apunts, Webquests, Caceres, Exercicis TAF (=Treballem Amb Fonts). Cliqueu sobre la imatge

EDU 365

. Ordenats seguint el fil històric. Específics per batxillerat.

---

Recursos TIC a l´àrea de socials (XTEC)

---

El web de les ciències socials.

Continguts classificats per nivells i continguts. La més pràctica.

---

Buxaweb

---

Canal de historia.

Especialment l’apartat A LA CARTA (documentals online).

---

Recursos TIC de geografia i història per a l´ESO (Jordi Dolcet).

Classificats per nivells (des de primer fins a quart d´ESO).

---

Viatge virtual per les ciències socials.

---

****Educahistoria

Pàgina que té 618 enllaços que abarquen des de la prehistòria fins la història contemporània i classifica els recursos segons siguin webs, jocs interactius o webquests. http://www.educahistoria.com/links/

Quina diferència hi ha entre Moodle i Sclipo?

Sclipo  permet crear i fer cursos online.

• Els Course Management Systems (CMS) són aplicacions que permeten fer cursos online. Fa uns anys eren   cars i creats a mida (UOC). Posteriorment van sorgir CMS estàndard: Blackboard, Sakai y Moodle (software lliure), que permeten personalitzar el curs després d´instalar el CMS a un servidor.
• La interacció profe-estudiant amb el Moodle es fa a través del fòrum o el mail. Sclipo té l´estructura d´una xarxa social.
• Amb Sclipo pots ensenyar emprant web-cam i vídeo.

Font: Revista BITS, Espiral, n. 12.

Vist al bloc d´Ana Basterra.

Exemple: Going to the doctor, amb el vocabulari bàsic sobre el cos humà i la salut. http://sylviawelsh.googlepages.com/home

MÉS DIRECTORIS DE WEBQUESTS

AUTOENGLISH.

Fitxes, lliçons, vídeos, jocs, cursos i mp3 online de gramàtica, classificats per temes i nivells de dificultat. Curs de pronunciació. Les fitxes són gratuïtes i fàcils d’imprimir. Només fas clic damunt el full que vols i ja el tens en pdf a l’escriptori. Recomanada per Júlia Al·lès i altres mestres que l’empren sovint.

---

Interesting things for ESL STUDENTS

La mare de totes les webs de recursos. Classificats segons diferents criteris: continguts gramaticals, tipus de suport (vídeos, jocs, fitxes per imprimir, puzzles…)

---

Interactive English

Exercicis interactius per a ESO i Batxillerat. S´ha de clicar a OPEN> menú. AUTORES: Aurora Gil i Helen Massingham. Enviat per Júlia Al·lès.

ABC Teach

Web que recull més de 5000 activitats. A l´índex hi ha exercicis i jocs classificats per assignatures i per temes. A l´apartat Languages/ESL s´hi troben games (puzzles, encreuats, memories), grammar, flascards (fitxes visuals) i extras (posters amb continguts de gramàtica). http://www.abcteach.com/

---

Anglès a l’escola d’idiomes

Web de la professora de l´EOI d´Avilés Carmen Gómez. Inclou power points per exposar gramàtica, així com índex de jocs (hot potatoes), webquests, caceres del tresor…. . http://www.carmengomez.com/principal/ind_esp.htm

---

DAVE’S ESL CAFE

DAVE’S ESL CAFE, un punt de trobada internacional pels professors d’ESL. Es recomana la secció (a l’esquerra) STUFF FOR STUDENTS (exercicis de gramàtica i jocs)

---

Isabel Pérez

Web de la professora ISABEL PÉREZ on els exercicis estan classificats (webquests, projectes, activitats, enllaços)

---

Vídeo sobre l’escola catalana de la 2ª República de Lurdes Cortès i Cesc Tomàs:

Ens agradava anar a escola. Ens agradava!!!!!.

Mai oblidaré els meus mestres. Ens estimaven, i jo els estimava.

Exemples de metodologies competencials.

La ràbia pels 40 anys perduts!!!!

L’esperança de retrobar el fil.

Vídeo enviat per Jordi Jubany

Si volem democràcia els ciutadans s’han de formar a l’escola.

El mestre és el primer ciutadà de la República.

Formes d’analitzar notícies:

• Des d’una mirada científica: (Font: Neus Santmartí, octubre 2008). S’aplica a textos, publicitat, pel·lícules, etc….

• Com un estudi de cas (Font: Teaching tolerance.org, abril 2009)

• PROBLEMA
  
• CONTEXT
  
• ACTORS
  
• DEMOGRAFIA
• ESTRATÈGIES
  
• SOLUCIONS
• REFERÈNCIES

• Com una anàlisi de text (Font: Torres Jack, Ana, Cuadernos de Pedagogía, abril 2009)

• Si fem una comparació veim que  responen a objectius diferents, però la verda i la blava són més competencials perquè posen l’accent en les diverses interpretacions i formes de solucionar els problemes, i per tant, obliguen a l’alumne a pensar i decidir entre vàries opcions:

• PROBLEMA: Què, Per què. CONSIGNA, IDEES, INFORMACIÓ.
  
• CONTEXT:  On, Quan, Quant, Com.
  
• ACTORS: Qui. ROL.
  
• DEMOGRAFIA
• ESTRATÈGIES: TEST.
  
• SOLUCIONS: CONCLUSIONS
  
• REFERÈNCIES

Propostes didàctics per treballar a partir de l’estudi de casos reals a l´aula de secundària.

L’estructura dels estudis de casos és:

• PROBLEMA,
• CONTEXT,
• ACTORS,
• DEMOGRAFIA,
• ESTRATÈGIES,
• SOLUCIONS,
• REFERÈNCIES.

Exemples per secundària:

o “Emelle, Alabama: Home of the World’s Largest Hazardous Waste Landfill“

Emelle, Alabama, seu del major femeter del món.

o “Maquiladora Workers and Border Issues“

Els treballadors de les maquiladoras i els problemes de la frontera (Mèxic-EUA).

o “The Dearborn, Michigan Arab American Community and Industrial Air Pollution“

La comunitat àrabo-americana i la polució  industrial

o “The Yucca Mountain High-Level Nuclear Waste Depository and the Shoshone“

El Depòsit de residus nuclears de la Yucca Mountain.

Vist a TEACHING TOLERANCE.ORG

A la web de la Universitat de Michigan s’hi troben estudis de casos de Justícia ambiental i estudis de casos de política internacional:

Per a primària, veure.

Bloc de Lucía Àlvarez, professora d’educació plàstica i visual on els recursos estan classificats per cursos (veure CATEGORIES, columna dreta). Recomanat per Teresa Julià.

De la mateixa professora també és molt interessant ENREDARTE.

Taller de 6 hores destinat a alumnat de secundària.

Wiziq permet:

Crear classes online

(amb el vídeo del professor explicant) i un xat incorporat.

Les pots seguir en directe participant com alumne a través del xat o bé mirar a l’arxiu.

Creació de classes

Crear tests online i baixar-ne

(estan majoritàriament en anglès)

Pujar i baixar continguts

(Igual que Scribd. Diferents formats: pdf, pps, doc….)

Vist al ning del grup DIM

Juan José de Haro ha creat una xarxa de xarxes, REDES SOCIALES EDUCATIVAS, que engloba les que es van creant arreu del país. La major part són tancades. Segons ell afirma, la diferència amb el moodle és que fomenten la comunicació i  interacció entre alumnes i entre aquests i profes.

Exemple d´una xarxa oberta.

Xarxa d´economia de Batxillerat de l´IES Pablo Gargallo:

L’octubre de 2007, Juan José de Haro va crear un grup perquè tots els professors/es de matemàtiques poguéssin compartir els seus marcadors favorits de recursos matemàtics online. Estan classificats per nivells (1eso, 1bachillerato, etc) i continguts. Actualment aquest grup està format per 20 profes i segueix obert a la participació de qui vulgui. Cliqueu sobre la imatge:

Recull d’experiències a secundària i primària (XTEC)

El Centro Internacional de Tecnologías Avanzadas (CITA) de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez ofereix  VIDEOCONFERÈNCIES GRATUÏTES per als alumnes d´ESO.

DURADA: 35 MINUTS més 15 minuts de preguntes en directe.

EDAT: 14 anys

TEMES:

• ¿Nuestro cerebro se adapta?
• ¿La energía renovable previene el cambio climático?
• ¿Pasa algo si escribo médico sin tilde?
• ¿Y después del petróleo, qué?
• ¿Hay ‘vida’ en otros planetas?
• ¿Comemos alimentos inteligentes?
• ¿Robots dentro de nuestro cuerpo?
• Enfermedades de transmisión sexual: SIDA

Posteriorment es fa un DEBAT. Zona de Debate CITA.

Per participar-hi, enviar mail a: carlos.vicente@fundaciongsr.es.

Més informació a: PDF o (www.fundaciongsr.es/cita).

Joc per aprendre a reconèixer el cant dels ocells.

Guia educativa del grup RECERCA EN ACCIÓ per fer el seguiment de les migracions primaverals de 4 aus (cotxa cua-roja, el rossinyol, el mosquiter de passa i el mosquiter comú) per les Illes Balears, Catalunya i el nord d´Àfrica.

Les següents propostes (en anglès) tot i  que tenen l´inconvenient de tractar temes molt lligats a la realitat social dels EUA, són un bon exemple sobre com programar de forma interdisciplinària i contextualitzada.

Per què succeeix el moviment obrer?. ( Lesson for Grades 10-12, equival a 3r i 4t d’ESO)

César Chávez, un líder camperol. (Lesson for Grades 7-12, equival a l´ESO)

La injustícia econòmica ens afecta a tots/totes. (Lesson for Grades 7-12, equival a l´ESO)

Què és l´Employee Free Choice Act (Lesson for Grades 10-12, equival a 3r i 4t ESO)

Units en la lluita (Lesson for Grades 3-6, equival a cicle mitjà i superior de primària)

Aquestes lliçons es poden emprar juntament amb el vídeo Viva La Causa, el nostre kit gratuït per a mestres sobre la vaga de César Chavez i els treballadors del camp de Califòrnia.

Secundària: Els valors cívics a través de l´educació física.

IES Bellera (Granollers)

Anàlisi d´anuncis publicitaris relacionats amb el cos

El joc net

El sexisme en els esports

La salut i la cura de cos

Anàlisi de pel·lícules (Billy Elliot)

Les relacions de cooperació o competitivitat

Programació d’activitats d’educació física a partir de les CCBB

Més teòric. Continguts d´educació física derivats de les CCBB per a primària  (Revista Ed. física, març 2008)

Recursos informàtics per educació física a primària (com emprar les TIC a l´EF)

---

Sebastià Capella: L´educació física i les TIC

---

EF21: Educació física amb CCBB (primària)

SLUMDOG MILLIONAIRE m’ha impressionat.

Perquè ve a dir: el món és un lloc perillós, l’home és un llop per a l´home. Si no et salves ningú et salva. Davant la duresa del món  hi queden dos camins: fer-se fort i tancar-se dins el petit cercle familiar: l’amor, la tendresa, la gent de sempre. Una tendresa que amaga la por. Amaga la violència rebuda i la tristesa. L’altre és vist com algú davant qui s´ha de desconfiar.

Tancar-se en el meu petit territori, la meva casa, les meves possessions, tanca la ment i l’empetiteix. Descentrar-se per trobar l’altre, dialogar i afrontar les diferències, l’obre i crea una societat més complexa i plural.

Quan el món es perceb com a perillós  els fills són educats en la desconfiança i la violència. Fillet meu, al pati, si te peguen, pega més fort. I es defensa que ni l’escola ni la societat són responsables d´educar, sinó la família. I per tant, si un fillet té problemes me’n rento  les mans.

Aquí, l´opinió de Salman Rushdie sobre la pel·lícula.

Webquest elaborada per Isabel Celaya, pel CFGS d´Integració social. C2: Atenció a les Unitats de Convivència. Enviada per Carme Barba.