La fundació J. Bofill acaba de publicar l´Estat de l´Educació a Catalunya (Anuari 2008) dirigit pel professor de l´UAB Ferran Ferrer. El llibre dedica un capítol (escrit per Enric Roca) a l´anàlisi de l´impacte que ha tingut sobre el fracàs escolar que un 60-64% dels centres d’ESO tenguin l´alumnat agrupat per nivells. Entre altres conclusions s´afirma:
- Molt sovint la decisió de constituir grups homogenis per nivells en un centre no respon a un debat profund i contrastat de tota la comunitat educativa
- Els denominats grups de diversitat o adaptats amb l’alumnat homogeni no segueixen cap adaptació significativa ni del currículum, ni tan sols de les activitats d’ensenyament, aprenentatge i avaluació. Sovint l’“adaptació” només consisteix a fer menys feina: menys temari, menys exercicis, menys deures, etc.
- Els alumnes dels grups C no solen obtenir les CB que els permeten la graduació, fet que no contribueix a la integració social dels alumnes més desafavorits (Gibson, Gandara i Koyama, 2004), i fins i tot poden fer créixer la desigualtat d’oportunitats educatives (Dronkers, 2008:27-28).
- Aquests grups fomenten en l´alumnat l´autoimatge del tipus de ser els tontos, els “retrasats”, els que no serveixen per estudiar, etc. I això malgrat que el professorat ho negui sistemàticament de paraula (Ponferrada, 2009:69).
Enric Roca cita a Daniel Pennac (Mal d´escola).
Daniel Pennac, des de la seva pròpia experiència personal, ha explicat amb gran precisió el pensament dels “mals alumnes”, la imatge que es feien ells mateixos….. En el fons aquest tipus d’alumnes havien interioritzat profundament que mai no arribarien a res, i Pennac opina que això “és la primera cosa de què es convenç un mal alumne (2008:51).
Les meves cites prerides de Pennac són dues:
Recursos didàctics per a l´autoformació 
M’alegra molt veure aquest article
Estic sola al meu centre defensant que els grups homogenis no serviexen per res. Predico al desert i la inspecció ho tolera sense dir res i ho fomenta.