L’educació. L’altra crisi mundial.


Resum de l’article de Moisés Naím (El País, 19/10/2008/) on ve a dir que no basta la injecció de recursos econòmics per millorar els sistemes educatius però tampoc proposa cap solució.

  • Entre 1980 i 2005, la despesa pública per estudiant de primària i secundària als EUA ha augmentat un 73%, i així i tot no han millorat els indicadors de qualitat.
  • Entre 2000 i 2006, tot i l’augment de despeses hi ha hagut retrocessos en capacitat lectora a: Espanya, Japó, Noruega, Itàlia, França i Rússia i en matemàtiques a França, Japó i Bèlgica.
  • Paradoxalment, l’educació s’ofereix com la solució a tots els problemes, però….
  • Ninú sap què fer: més ordinadors a les aules?, millors sous?, millorar la ràtio?, augmentar incentius?…..
  • Singapur, un dels països més ben situats, és un dels que menys gasten en educació primària.

No és cert que ningú sap què fer. Certs països han millorat (Finlàndia i Corea i del Sud) i  aporten algunes pistes de les que es pot aprendre molt.

Aquesta entrada ha esta publicada en Educació_notícies, Opinió personal. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s